"Torn al meu putxine·li, que descansava sobre l'estufa, ajagut d'esquena i morant el sòtil amb els seus ulls vidriosos i la seva rialla malvada. Ja no el veia però, en la meva imaginació, el seguia veient.(1,84).
"Però tal com el carrer era desert, la fanalera havia sentit la nostra conversa, i girarant-se cap a mi, em digué amb veu cascada : "Ves alerta amb jo. Som jo que arreplec les ninetes dolentes i les tanc dins el meu fanal tota la nit".
Pareixia com si el diable hagués bufat a l'orella d'aquella bona dona la idea que podia espantar-me més."(1,84).
"A la Rue Grange-Batelière vaig consultar un compendi de mitologia que encara posseesc, amb grans planxes gravades, les més còmiques que un pugui imaginar. (...) Sense llegir el text, vaig aprendre ben aviat, gràcies a les imatges (...)"(1,85).
"Quan fòrem reunides en el claustre, vaig vore que totes anaven armades, sia d'un tronc, sia de tenasses. Jo no tenia res, vaig tenir l'ocurrència audaç de tornar a la clase, agafar una barra de ferro que servia per atiar el foc de l'estufa i sortir amb les meves còmplices sense que em descobriren.
 |
| George Sand was an amazing author, personality, and all-around woman. She earned as much notoriety for her Bohemian lifestyle as for her written work. Born Aurore Dupin,... |
Aleshores m'iniciaren al gran secret i partírem a la nostra expedició.
Aquell gran secret era la llegenda tradicional del convent, una fantasia que es transmitia de generació en generació i de dimoni a dimoni des de feia potser dos segles; una ficció novelesca que potser podia tenir un fons de realitat en principi, però que no se suportava certament més que per la necessitat de les nostres imaginacions. Es tractava d'alliberar la víctima. En alguna part hi havia una presonera, deien que fins i tot que més d'una tancada en un reducte impenetrable (...).Hom assegurava que aquelles grutes anaven, molt lluny d'allà, a ajuntar-se amb excavacions (...). Aquells soterranis eren la clau d'un món de tenebres, terrors, misteris (...). Per això calia a totes passades penetrar-hi, a despit de les dificultats insuperables (...) i dels càstics terribles que hagués provocat el descobriment del nostre secret.
(...)
Hi havia en aquella mania de cercar la víctima quelcom de profundament idiota i també quelcom d'heroic (...)" (1,233).
Sand, George, 2009, Història de la meva vida, trad. Caterina Calafat, pròl. de Carme Riera, edicions UIB, Palma de Mallorca.(929 SAND san Biblio Inca).
